Des de petit m'espavilava perquè la tecnologia fes el que als altres els feia mal de cap. El meu primer "client" va ser la meva mare. Volia trucar a tota velocitat sense barallar-se amb el telèfon, així que li automatitzava la trucada als seus contactes favorits: un parell de tecles i ¡plof! ja parlava amb mi o amb qui volgués. Aviat em vaig convertir en l'"informàtic oficial" de la família.

Problemes amb la tele, el mòbil o fins i tot amb la torradora que es negava a torrar… Endevina a qui trucaven.

Alguna vegada, no et mentiré, aquesta habilitat em va servir per impressionar la noia guapa de classe. De vegades funcionava. De vegades no. Però no deixem d'intentar-ho, oi?

Els anys van passar i la cosa va canviar. Ja no arreglava telèfons familiars, sinó que ajudava grans empreses amb sistemes que de vegades ni els seus propis enginyers entenien. Però faltava alguna cosa: aquella proximitat, aquella connexió amb qui realment ho necessita, com quan la meva mare demanava ajuda sense complicacions tècniques.

Per això vaig crear TimeLab.

Aquí no hi ha embolics, només solucions clares perquè la tecnologia treballi per a tothom, com hauria de ser. Perquè no importa si ets una gran empresa o algú que només vol connectar sense trencar-se el cap.

Et sembla bé? Vinga, això és per a tu. I per a la teva mare, si li costa el mòbil.